notes de color

Dissabte, 8 de març

9 de març feiner

moguda electoral

Demà toca votacions. 12 hores llargues de feina en una mesa electoral. És la primera vegada que em criden i la primera vegada que estava temptada de no anar votar. I no em val estar refredada, desencantada i emprenyada per no presentar-m'hi. Podria al·legar que el missatger del jutjat es van presentar a casa massa tard, el 26 de febrer, quan feia setmanes havien començat a comunicar-ho; que me'n vaig de viatge (ja no tinc temps perquè no accepten reserves a posteriori), però no em serviria de res.

Davant d'aquest panorama, només em queda l'alternativa del vot en blanc.

En Broc no votarà per mi

Dilluns, 6 d'agost

Noves

L'Arch de Sant Martí 23 agost 1885

Noves.- Fa alguns temps que la catarata del Niàgara está il·luminada en los dos costats durant la nit per la llum elèctrica tancada en grans globos de cristall, pintats de tots los colors de l'arch de Sant Martí. Així és que de nit com de dia il·luminat per lo sol esplèndid, tots los matisos del prisma se reflexen en l'espessa bromera de les aigües.

La llum elèctrica és tan intensa que els reverends pares Carmelitas d'un convent situat a l'altre costat del Niàgara, en lo Canadà, poden estalviar-se altra llum, perquè amb aquesta llegeixen perfectament lo Breviari sortint a fora las finestras.

(...)

- Diu un col·lega: en matèria d'anuncis, la premsa espanyola no ha arribat encara al perfeccionament que admirem en alguns periòdics estrangers. En la francesa i en la italiana hi trobem anuncis molt especials. Allà van algunes mostres: "Madame X, sonànbula, mèdium vident i cantant, professora de cartomància, tots los dies des de les vuit del matí fins al fosquejar, miracles privats". Altre: "Una senyoreta, soltera en son poble i òrfena a París, jove, hermosa, instruïda en totes les labors de dona i dotada amb cent mil francs, desitja casar-se amb un home solter, sense família, que no hagi servit (en l'exèrcit) i jove, encara que sia pobre i lleig". Altre: "Un senyor solter, desitja trobar-ne un altre que li serveixi i netegi i afaiti i li canti alguna coseta italiana".

enllaços:
L'Arch de Sant Martí
Niagara falls
advertising

Dissabte, 27 de gener

En perill d'extinció (100 paraules per salvar)

Pau Vidal

Tec

Mig entrepà, un mos. Un entrepà escarransit i fat, un menjuc. Quatre cosetes per picar, un refrigeri. Quatre i mitja, un pica-pica. I si és a deshora, un psicolabis. Un parell de pessics abans de dinar, un aperitiu. Primer, segon i postres, un àpat. O un repàs. Primer, segon i postres abundosos, amb licors i cafè, un xeflis. I si les menges són bones, un tec. O un tiberi. I si al damunt és festa, un banquet. I si es passen de rosca, traiem el ventre de pena i encara en sobra per a la tornaboda, un festí.(pag 151)

Enguany

El principi de l'economia lingüística no cotitza en borsa però és universal, i diu més o menys així: en cas de dues o més solucions per expressar la mateixa idea, el parlant tendeix de manera natural a preferir la més breu (tant si parlem d'oracions com de lèxic). Sabut això, quin deu ser el poderós principi que fa que per designar l'any en curs prevalgui la forma extensa aquest any en lloc de la sintètica enguany? ("Antany morí es mul i enguany li put el cul", es diu a Mallorca per rebatre una queixa massa tardana).

Cosí germà d'enguany és endemà, encara més inexplicablement arraconat. Dic més inexplicablement perquè l'endemà (que segons les contrades pren formes tan pintoresques com sendemà, el soldemà o fins i tot una de tan ambiciosa com l'anydemà) no es pot traslladar al catanyol sense fer esmussar les dents, de dues maneres tan esgarrifosa l'una com l'altra: el dia següent/el dia després. Brrrr! (pags 52-53)

Paperina

Al GDLC l'entrada de paper té prop de noranta accepcions, i al darrera encara vénen, agafats de la mà sense cap interrupció, onze derivats, alguns de tanta personalitat com paperassa o papereta. Un dels caganius de la família, paperina, podia contenir tantes menges com accepcions té són pare: veces, tramussos, cacaus i garrapinyades, però també caramels, llegums, sucre, farina i en general tots els productes de mercat que no es compten per unitats. Així com ara el berenar oficial del cinèfag és la dallonses de les crispetes (¿té un nom, aquella mena de con escuat de cartró?), en temps del no-do i sessió doble la canalla s'avituallen de pinso a la paradeta que solia haver-hi fora, servit inevitablement en paperines de paper d'estrassa. L'arraconament actual de la paperina no és per la falta d'habilitat dels comerciants (com a exercici de papiroflèxia no és precisament sofiscitat) sinó per l'extensió de l'ús del plàstic i l'envasat industrial, de manera que el territori li ha quedat reduït pràcticament a les marginalitats: la de les castanyeres, que en confeccionen un parell de mesos l'any, i la del toxicòmans, que sí que en fan un ús continuat però d'amagatotis (i, de fet, la unitat de consum d'heroïna, cocaïna i altres pólvores no és en propietat, una paperina, tot hi haver-hi pres el nom. (pag 115)

Pau Vidal. El perill d'extinció. 100 paraules per salvar. Editorial Empúries. Barcelona 2005. 172 pags

Enllaços:
El perill d'extinció